La radiació a la Medicina Nuclear
Quina dosi i riscos tenen les proves de medicina nuclear en comparació amb les de radiodiagnòstic?
En la majoria dels exàmens de medicina nuclear amb finalitat diagnòstica la dosi de radiació és petita, similar a la de la majoria dels exàmens de raigs X.
Necessito prendre precaucions especials després d'un examen de medicina nuclear amb fins diagnòstics?
Després d'un examen de medicina nuclear amb fins diagnòstics mantindrà en el seu cos una petita quantitat d'isòtop radioactiu, que en general no suposa cap perill per a la població. Atès que les dosis són molt baixes, podrà seguir realitzant les seves activitats quotidianes sense problemes.
Un pacient pot anar acompanyat d'un nen a una prova diagnòstica de medicina nuclear?
Les quantitats de material radioactiu que s'administren en proves diagnòstiques són prou baixes com per garantir que cap persona de l'entorn del pacient rebrà una dosi de radiació significativa. No obstant això, no s'hauria de portar a nens a les instal·lacions de medicina nuclear (incloent les dedicades a estudis de PET), ja que el nen no només estarà exposat a la radiació de la persona a la qual acompanya, sinó també a la de la resta de pacients.
Pot una dona embarassada acompanyar un familiar o un amic a qui se li va a fer una exploració de medicina nuclear?
No és recomanable. Tot i que la dosi de la radiació procedent del pacient explorat és bastant baixa, és aconsellable mantenir l'exposició del fetus tan baixa com sigui raonablement possible i s'ha de tenir en compte que hi haurà altres pacients als quals també s'haurà administrat material radioactiu. Aquesta recomanació és extensible a les instal·lacions en què es realitzen estudis PET.
Com de elevada és la dosi de radiació de la PET/TC en comparació amb les d'altres tipus d'examen?
Un examen de PET/TC té dos components, la imatge de PET i la de TC, que s'obtenen conjuntament. Els nivells d'exposició a la radiació a causa de la TC poden variar en un ampli marge, depenent del tipus d'exploració, de la zona del cos que s'examina i del propòsit de la prova.
En la seva forma més simple, la TC s'utilitza només per localitzar anatòmicament les anomalies que es detecten en la imatge de PET. La dosi de la TC en aquests casos sol ser baixa.
La dosi efectiva corresponent a la imatge de PET és baixa, i depèn de l'activitat del material radioactiu injectat (habitualment 18-FDG, 18-fluorodesoxiglucosa).
Es pot realitzar a un pacient un examen de TC, de raigs X o de MRI el mateix dia que una exploració de PET?
L'exploració de PET no afectarà la realització d'aquests altres exàmens. No obstant això, si el mateix pacient té diversos exàmens per imatge programats, s'ha de prestar especial atenció a evitar la duplicació innecessària dels mateixos, assegurant que tots els metges que atenguin aquest pacient coneguin totes les exploracions que li facin.
El risc per una exploració de PET és major en els nens que en els adults?
Sí. Els nens són més sensibles a la radiació que els adults. Això no obstant, si l'examen està justificat i es preveu que aporti beneficis significatius per al pacient, la relació benefici/risc serà alta. Una vegada que l'estudi està justificat, cal optimitzar la realització del mateix per tal de reduir la dosi al pacient sense comprometre la informació diagnòstica.
El pacient ha de restringir les seves activitats després d'una exploració de PET?
No. Encara que l'examen implica l'administració d'una substància radioactiva, que donarà lloc a l'exposició a la radiació de les persones al seu voltant, la quantitat de radiació que s'emet des del pacient després de l'exploració és petita. El pacient pot dur a terme totes les seves activitats habituals sense cap risc per als altres.
Quines són les mesures de seguretat per als pacients després d'un tractament amb material radioactiu?
Hi ha reglamentacions estrictes en la majoria dels països pel que fa al tractament de pacients amb material radioactiu. Aquestes inclouen l'adopció de precaucions especials per al personal i els visitants mentre aquests pacients estiguin a l'hospital. Quan els pacients reben l'alta de l'hospital o tornen a la feina se'ls lliura les precaucions a adoptar. El personal de l'hospital li donarà instruccions de seguretat completes, personalitzades en funció dels nivells de radiació al seu voltant, del grau de captació del material radioactiu i també del seu entorn familiar.
Quant de temps he d'esperar a quedar-me embarassada després d'un tractament amb iode radioactiu?
En el cas de dones, es recomana evitar l'embaràs durant l'any següent a un tractament amb iode radioactiu, tant perquè es produeixi l'eliminació total del material radioactiu (el que s'aconsegueix en uns quatre a sis mesos) com per tal de estabilitzar l'estat de la glàndula tiroide materna. Cal tenir en compte que, en alguns casos, pot ser necessari repetir el tractament, el que motiva la recomanació d'un temps prudencial d'un any.
En absència d'evidència sobre possibles efectes en el cas de tractament terapèutic d'homes amb iode radioactiu, es recomana, com a mesura de seguretat, que aquests posin els mitjans adequats per evitar un embaràs durant, almenys, els quatre mesos posteriors al tractament.
Informació extreta de la RSNA i la SEPR