Notícies

El Servei de Salut Mental de l’HUMT, present al 7è Simposi de Psicosomàtica i Psiquiatria

Es va celebrar l’11 d’octubre amb una destacada participació del servei en termes organitzatius, de ponències i de secretaria científica

L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears va acollir, el passat divendres 11 d’octubre, la setena edició del Simposi de Psicosomàtica i Psiquiatria, l’organització del qual va anar a càrrec de l’Hospital Universitari Dexeus, l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari MútuaTerrassa.

La jornada va comptar amb la representació del Dr. José Antonio Monreal, director assistencial de l’Àmbit de Salut Mental de l’HUMT, el qual va participar en l’acte inaugural mitjançant la presentació de la jornada. Laura Ros, coordinadora d’hospitalització d’aguts d’adults i d’atenció continuada, hi va prendre part com a secretaria del Comitè Científic.

La segona taula es va centrar en l’anorèxia nerviosa i van ser tres ponències les que hi van donar forma i contingut. Dues d’elles van ser protagonitzades per professionals de l’entitat. El Dr. Josep Oriol Cabré, psiquiatra del Centre de Salut Mental Infanto-juvenil del CAP Rambla, va abordar els reptes en l’etapa Infanto-juvenil i va parlar sobre la incidència i prevalença del Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) pre i post pandèmia, les característiques diferencials dels casos actuals, les mesures i serveis disponibles a l’actualitat així com els reptes de futur per abordar la situació actual.

Per la seva banda, Natxo Garrido, psicòleg clínic de la Unitat de Trastorn de la Conducta Alimentària (UTCA) de MútuaTerrassa, també va referir-se a alguns dels principals desafiaments que hi ha a nivell assistencial en el maneig dels TCA en la transició a l’edat adulta. Els reptes dels que va parlar van ser els següents:

En complir la majoria d’edat, facilitar la transició dels dispositius de salut mental infanto-juvenils als serveis d’adults; és un moment delicat, en què hi ha un risc de discontinuació del tractament i, per tant, un risc de recaiguda en el TCA.

Seguir innovant per millorar l’eficàcia dels tractaments, ja que seguim tenint uns percentatges importants en què no hi ha una recuperació total; s’estima que el 20% dels TCA es cronifiquen.

Atendre l’increment observat els darrers anys de la severitat dels TCA i de la comorbiditat amb altres trastorns, la qual cosa empitjora el pronòstic.

Implementar el model esglaonat d’atenció als TCA per millorar l’eficiència dels tractaments, de forma que els pacients amb TCA lleu s’atendrien des de la xarxa de salut mental i els TCA severs s’atendrien des de les unitats especialitzades en TCA.