El grup de recerca del CIBERehd del Servei d'Aparell Digestiu de l'HUMT liderat per la Dra. Maria Esteve ha publicat un treball a la revista Nutrients que confirma, en una cohort de validació, la utilitat de la determinació de subpoblacions limfocitàries del duodè per al diagnòstic de malaltia celíaca. A banda del servei de l'Aparell digestiu, també hi han participat professionals del servei de Pediatria, d'Anatomia Patològica i d'Atenció Primària.




Sota el títol "Intraepithelial lymphocyte cytometric pattern is a useful diagnostic tool for coeliac disease diagnosis irrespective of degree of mucosal damage and age. A validation cohort", l'estudi demostra que un increment de limfòcits intraepitelials TCRyd+ (%) i un descens de les subpoblacions de limfòcits CD3 (%) constitueix un patró típic de malaltia celíaca (patró celíac complet) i té una sensibilitat del 82% i una especificitat del 100% per al seu diagnòstic.




El treball també conclou que no hi ha diferències en aquestes subpoblacions, relacionades amb l'edat, sexe, nivells d'anticossos anti-transglutaminassa o grau de lesió histològica i per tant pot ser usat per al diagnòstic de la malaltia en qualsevol situació clínica. Aquesta eina diagnòstica és particularment útil per al diagnòstic de la malaltia celíaca en casos de diagnòstic difícil o dubtós.




A més d'aquest estudi, la mateixa revista ha publicat un altre treball -liderat també pel grup de recerca del CIBERehd del Servei d'Aparell Digestiu de l'HUMT- que demostra que la dieta sense gluten és eficaç en el tractament a llarg termini de pacients amb diarrea crònica aquosa i distensió abdominal que compleixen els criteris de malaltia funcional d'intestí.



En aquest cas, el treball porta per títol "Long Term Effect of a Gluten Free Diet on Diarrhoea or Bloating Predominant Functional Bowel Disease: Role of the ‘Low Grade Coeliac Score' and the ‘Coeliac Lymphogram' in the Response Rate to the Diet" i la taxa de resposta a la dieta va ser del 86% en el subgrup de pacients definit per la presència d'un score celíac de baix grau positiu i limfograma celíac, mentre que en el grup amb un score celíac de baix grau negatiu i absència del limfograma celíac va ser del 55%.



Segons l'estudi, va ser principalment la presència de limfograma celíac i no l'augment aïllat de cèl·lules TCRyd+ el que va ser útil com a biomarcador tissular d'enteropatia celíaca de baix grau. Finalment, un 20% del pacients fou diagnosticat d'enteropatia celíaca de baix grau. De la resta, un 50% dels pacients van millorar a llarg termini amb la dieta sense gluten, suggerint l'existència d'una sensibilitat al blat no celíaca.