El diagnòstic clínic de la demència d'Alzheimer es basa en detectar mitjançant la valoració neuropsicològica unes alteracions cognitives que demostrin la presència de demència, amb afectació sobretot de la memòria, i en absència d'altres possibles causes. Aquest tipus d'estudi es tracta fonamentalment d'un diagnòstic d'exclusió.


En la malaltia d'Alzheimer existeix una acumulació patològica d'una proteïna que es diu beta-amiloide. Aquesta proteïna es va acumulant, però necessitarem que passin més de 10 anys abans de començar a notar canvis cognitius.


En els últims anys s'han desenvolupat tècniques per poder detectar aquests canvis patològics. Concretament es poden mesurar els valors de la beta-amiloide en el líquid cefaloraquidi, a través d'una punció lumbar. També es pot fer una prova de medicina nuclear coneguda com Tomografia per Emissió de Positrons (PET) que utilitza un traçador que permet visualitzar la beta-amiloide i establir si la seva càrrega és anormal.


De cara al futur més immediat están en marxa diversos assajos farmacològics, dirigits a destruir aquests cúmuls patològics de proteïnes, per tal d'alentir o aturar el procés degeneratiu d'aquesta malaltia.

Per a més informació entreu al Canal Salut