Entre el 15 i el 17 de maig Basilea va acollir el 10è Congrés Anual Europeu d’Ictus i la Dra. Natàlia Cullell, biòloga i investigadora del grup de neurociències de l’entitat i de farmacogenòmica i genètica de l’Ictus de la Fundació Docència i Recerca, va rebre el premi “Investigador Jove” atorgat per la Organització Europea d'Ictus. És l’anomenat Young Research Investigator Award i el va rebre pels resultats presentats d'un estudi epigenètic en el pronòstic de l'ictus.

La trobada va comptar amb prop de 4.500 assistents i es tracta del congrés europeu més important en la recerca de l'Ictus a nivell mundial. La Dra. Cullell va rebre el premi per la presentació dels resultats d'un estudi epigenètic en el pronòstic de l'ictus, amb el títol: "EPIGENOME-WIDE ASSOCIATION STUDY IN THE EARLY STROKE OUTCOME".

Es tracta d'un estudi epigenètic on hem estudiat la metilació del ADN (un tipus de modificació química produida sobre el genoma que condiciona diferents estats de salut). S’ha estudiat la metilació al llarg de tot el genoma en pacients amb ictus, utilitzant una cohort multicèntrica de 1200 pacients gràcies a la col·laboració amb l’IMIM de l'Hospital del Mar i l'Institut de Recerca de Sant Pau i s’ha identificat una metilació específica associada amb el pronòstic neurològic després de l'ictus.

El treball conclou que els factors de caire epigenètic poden explicar -en bona mesura- els motius i les vies metabòliques que desencadenen els ictus isquèmics així com els mecanismes que expliquen la variabilitat en l’evolució neurològica a curt i mig termini, així com el pronòstic funcional a llarg termini.

L’epigenètica estudia els canvis que poden afectar la funció dels gens -en molts cassos hereditaris- i que no es poden atribuir a les alteracions de la seqüencia de l’ADN. En aquest sentit, l’estudi evidencia que els factors d’aquesta naturalesa (que no alteren la cadena de l’ADN però que hi afegeixen una modificació) ajudarien a comprendre algunes de les causes vinculades a l’aparició dels ictus.

Abans de la publicació de l’esmentat treball aquesta associació no s’havia pogut analitzar amb tanta profunditat i l’estudi en qüestió ha permès identificar un nombre major de modificacions així com la causalitat derivada del fet de donar-se les modificacions en primera instància i a continuació patir l’ictus isquèmic. Les associacions més significatives es produeixen en dos gens que participen a la via de l’estrès oxidatiu.

Els resultats del treball -el qual s’ha realitzat mitjançant la integració de dades òmiques que analitzen la metilació de l’ADN juntament amb dades genòmiques i proteòmiques- poden esdevenir de gran utilitat per predir específicament l’ocurrència d’ictus i tanmateix podrien avaluar-se com a dianes terapèutiques.