En aquest entorn el Dr. José Luis Tandaipan va presentar dos treballs:







Use of Intravenous Immunologlobulin (IGIV) Therapy in Patients with Systemic Sclerosis: a Spanish Multicenter Experience


Es tracta d'un estudi retrospectiu, observacional, multicèntric (11 hospitals de tot el territori Espanyol), en el que es van incloure a tots els malalts amb Esclerosis Sistèmica tractats amb IGIV pel maneig de diferents complicacions. Es van recollir 41 pacients (83% dones), amb una edat mitjana de 58 ± 18,21 anys. L'edat del diagnòstic de la malaltia va ser 48 ± 8,06 anys respectivament. La forma difusa d'ES va ser la més freqüent de la mostra (61%) i 24/41 presentaven síndrome de superposició (49% miositis). La indicació més freqüent d'IGIV va ser la muscular (51%) seguida de la cutània (17%) i la digestiva (12%). A l'avaluació del grau de compromís cutani mitjançant el índex modificat de Rodnan, els pacients van presentar una millora significativa de -2,89 ± 5,23 (p <0.03) al final de l'avaluació, sent els grups de malalts amb miositis o afectació de l'SNP els que van mostrar major resposta.

Els nostres resultats suggereixen que les IGIV poden ser útils pel maneig d'algunes afectacions en perfils concrets de malalts amb ES. Són necessaris estudis prospectius i assaigs clínics aleatoritzats per establir l'eficàcia i seguretat de les IGIV per tractar les diferents afectacions de l'ES.





Pelvic congestions Syndrome, Uncommon Cause of Low Back Pain


La síndrome de congestió pelviana (SCP) és una entitat infradiagnosticada, més freqüent en dones en edat fèrtil i multípares. La fisiopatogènia consisteix en una suma de fenòmens de estasis venosos i inversió del flux venós pelvià, ocasionant varius i congestió. La vena ovàrica esquerra és la més comunament afectada. Típicament es presenta com un dolor sord abdominal, crònic, que empitjora amb la menstruació i la bipedestació, associant-se a disparèunia i varius tant en extremitats inferiors (EEII) com genitals. No obstant això, és important tenir en compte presentacions atípiques que simulen patologia osteoarticular. El diagnòstic es realitza mitjançant Angio-TAC, i el tractament definitiu és l'embolització de la vena afectada, amb un percentatge d'èxit molt elevat.



Nosaltres conjuntament amb l'equip de Cirurgia Vascular del nostre Hospital (Dr. Moga) vam realitzar un estudi descriptiu retrospectiu, es van incloure totes les pacients intervingudes de SCP en el nostre hospital, des del gener 2014 fins al maig 2018. Es van incloure 60 dones, amb edat mitjana al diagnòstic de 43 anys. Eren el 86,6% multípares, amb una mitjana de 2 embarassos. En el 95% dels casos el temps d'evolució mig fins al diagnòstic va ser major de 6 mesos. El 58% de les pacients (n = 35) van presentar dolor mixt pelvià i osteoarticular incloent lumbàlgia, Coxalgia o ciatàlgia. Es van classificar 3 grups: grup 1 dolor pelvià (n = 14), grup 2 dolor mixt pelvià i osteoarticular (n = 38) i grup 3 (n = 8) amb pacients sense cap dels dolors anteriors. En el grup 2, el 90% presentava lumbàlgia, el 53% Coxalgia i el 40% ciatàlgia. Totes les pacients van ser intervingudes mitjançant embolització de la vena afectada, amb EVA mitjà inicial de 7.38 i final de 2.63. Menys del 2% va presentar recidiva sense necessitat de nova reintervenció.



Com conclusió podem dir que el SCP és una patologia infreqüent, típicament associada a dolor pelvià de llarga evolució. En més de la meitat de casos es presenta amb símptomes osteoarticulars, fonamentalment lumbàlgia. És important pels metges identificar aquestes pacients, ja que el tractament sol ser efectiu i el retard diagnòstic empitjora la seva qualitat de vida.