Què cal tenir en compte per a preparar un viatge amb nens a la muntanya

Exposició a l’altitud en edat pediàtrica

En qualsevol edat, inclús en adults, els símptomes del mal de muntanya no són típics i poden ser atribuïts a altres causes com malalties intercurrents, intoxicacions alimentàries o be que el menjar ha caigut malament, o canvis psicològics associats a un viatge a zones allunyades. Per aquests motius quan es viatja amb nens, si apareixen aquests símptomes s'ha de suposar que estan relacionats amb l'altitud i adoptar les mesures adequades; si es considera oportú es tractaran també altres possibles causes.

Els símptomes típics del mal de muntanya en nens molt petits són: irritabilitat, disminució de la gana i ocasionalment vòmits, tenir menys ganes de jugar i dificultat per agafar el son. Aquests símptomes normalment comencen 4 o 12 hores després d'arribar a altitud.

El risc de malaltia aguda d'altitud, generalment comença en ascensos per damunt dels 2.500 m., especialment si es dorm en aquestes condicions. Un ascens gradual lent és essencial per a una aclimatació adequada. El risc augmenta en ascensions per damunt dels 3.000 m. prolongades (> 1 dia) o que calguin dormir en aquesta altitud. En aquests casos s'ha de planejar tot detalladament, cal fer un ascens gradual lent, intercalar dies de descans per a facilitar l'aclimatació i haver dissenyat un pla d'emergència detallat.

En els casos en què es residirà de forma prolongada en zones d'altitud per damunt dels 2.500 m. cal fer un ascens gradual lent. En el cas especial dels lactants, alguns metges han recomanat retardar el canvi de residència a altituds superiors a 3.000 m. fins haver arribat a una edat superior a un any pel possible lleu augment de risc de la síndrome de la mort sobtada del lactant i la possibilitat de desenvolupar una hipertròfia del ventricle dret.

Viatjar amb nens és una experiència enriquidora, els beneficis han de contraposar-se al risc de malaltia greu o inclús la mort pel fred o la hipòxia. En molts casos existeixen pocs justificants per a portar nens a gran altitud. El factor psicològic positiu que pot suposar per a un adult el fet de viatjar a grans altituds (autosuperació...) és nul en un nen de menys de 8 anys. És possible realitzar activitats a l'aire lliure plenament gratificants a més modestes altituds.

Mentre no es disposi de més dades en trekkings a llocs allunyats s'hauria de prendre una actitud prudent i s'hauria de dormir a altituds menors als 2.000 m. per a nens de menys de 2 anys i menors a 3.000 m. en nens de 2 a 8 anys.En el cas que s’hagi d’exposar a altitud als nens, abans necessitem la valoració i l’assessorament d’un expert.

Consells segons destinació:

• Països industrialitzats: Disposen d'accés a centres mèdics de forma relativament ràpida i fàcil. Una vegada se sospita el mal d'altitud es pot tractar amb oxigen i descens ràpid.
• Moltes destinacions de muntanya i pistes d'esquí se situen com a màxim a 3.000 m. La majoria dels viatgers dormen a altituds menors i les arribades a altituds de 4.000 m. es realitzen durant poques hores en la pràctica d'aquestes activitats. En aquestes condicions es pot presentar mal agut d'altitud, però amb un baix risc de gravetat. Si es planegen viatges més llargs per damunt dels 3.000 m. s'ha de planejar un ascens gradual.
• Destinacions allunyades sense accés ràpid a atencions mèdiques: És obligat prendre grans precaucions. Els ascensos en els que es dorm a altituds iguals o superiors a 3.000 m. comporten un risc baix de mal d'altitud greu, però si apareix un edema agut de pulmó o cerebral, pot ser molt difícil tractar-los adequadament. Si es planeja un viatge en aquestes condicions s'ha de realitzar un ascens gradual lent, intercalar dies de descans per a facilitar l'aclimatació i haver dissenyat un pla d'emergència detallat.

Consells generals:

• Ascens gradual: S'aconsella realitzar un ascens de 300 m per dia per damunt dels 2.500 m. amb un dia de descans cada 1.000 m.
• Evitar, si és possible, començar el viatge en un vol d'avió, ja que s'ascendeixen molts metres d'un salt i a més a més la destinació acostuma a ser a zones més allunyades i amb més risc.
• Medicaments: No s'haurien administrar en els nens per a facilitar l'aclimatació, excepte en casos raríssims en els que un ascens ràpid és inevitable o quan existeixen antecedents previs de susceptibilitat a patir mal de muntanya. En aquestes situacions especials es pot utilitzar el diürètic "acetazolamida".
• Educació: Abans de fer un viatge a zones de gran altitud, els nens i els seus pares haurien de saber quins són els símptomes del mal d'altitud i el seu tractament. És molt aconsellable haver realitzat viatges junts en zones de baixa altitud per què els pares coneguin les reaccions dels seus fills durant un viatge i puguin diferenciar els símptomes relacionats amb l'altitud.
• Viatjar a gran altitud amb nens que presentin un refredat o tos podria augmentar el risc d'edema pulmonar. Això suposa disposar d'un programa flexible destinat a poder posposar l'ascens els dies suficients fins que el nen estigui recuperat.

Accidents

Cal recordar que caure pel camí és la causa més comú de mort traumàtica en els practicants de trekking (no coneixem de cap cas en nens per sort), motiu pel que s'ha de planificar un itinerari sense risc i estar en constant alerta, sobretot amb nens moguts.

Exposició al fred

Amb l'altitud augmenta el fred i els nens són més vulnerables a patir hipotèrmia per vàries raons (es té coneixement de casos de congelacions en extremitats, incloent la necessitat d'amputació). Tenen major superfície corporal en relació al seu volum augmentant les pèrdues de calor. Els nens que són transportats, a més a més, no generaran calor mitjançant l'activitat muscular de caminar. Sovint no es queixen de passar fred, i si els pares estan cansats o intentant resoldre una incidència poden oblidar-se de les necessitats d'un nen en una motxilla.

Una vestimenta adequada és de gran importància per a prevenir malestar, hipotèrmia i congelacions.
El termòstat corporal es basa en la percepció de la temperatura en la pell i no en la temperatura de l'interior de l'organisme, per aquest motiu si s'utilitzen mètodes externs per a reescalfar (per exemple bosses químiques de calor) s'ha de vigilar que el nen no es desabrigui per la sensació de calor, ja que encara podria estar hipotèrmic.

Exposició solar
En l'altitud augmenta el risc de cremada solar pel reflex de la neu i del gel i pel menor filtre de l’atmosfera. Els nens són més vulnerables a les cremades solars. S'aconsellen cremes protectores amb filtre físic i químic, UVA i B, de factor protector superior a 30, aplicant-les en les zones exposades mitja hora abans i renovant-la cada 2 hores. És essencial l'ús de barrets, màniga llarga i ulleres de protecció UV amb protectors laterals per a evitar la radiació reflectida de la neu.

Menjar i hidratació

És important assegurar una adequada ingesta de líquids per la pèrdua augmentada en l'altitud (respiració...). Molts nens rebutgen els aliments desconeguts, per tant ens serà d'utilitat que els hagin provat abans d'iniciar el viatge.

Higiene

En llocs allunyats, viatjar amb lactants pot suposar una càrrega de material important amb els costums higiènics actuals (intenteu imaginar el volum que ocupen els bolquers que pot gastar un lactant en 15 dies).