Bona dieta i esport, és possible per a un cirurgià? Ponència del Dr. Agustí Bartra al 54 congrés de la SECOT

La ponència s'inclou dins de de la taula Salut del Cirurgia, que te lloc avui, 27 de setembre dins el 54 congrés de la SECOT (Societat espanyola de cirurgia ortopèdica i traumatologia) a Barcelona

En els últims anys, la població mundial està patint un gran augment del nombre de persones amb sobrepès o obesitat, arribant a unes taxes d'un 39% i un 13% respectivament. Entre 1980 i 2014, la prevalença mundial d'obesitat s'ha duplicat. Les causes són múltiples, però fonamentalment és deu a un desequilibri energètic entre les calories ingerides i les que gastem, consumint productes processats amb alt índex calòric, acompanyat d'un descens de l'activitat física i augment del sedentarisme. Tot i això amb importants conseqüències per a la nostra salut, observant-se un augment de malalties cardiovasculars, diabetis tipus II, trastorns de l'aparell locomotor i alguns tipus de càncer.

La medicina és una professió amb un fort compromís que freqüentment comporta una gran implicació en el treball, amb una mitjana de 10 hores més de jornada activa que la població general i major sedentarisme. En un estudi realitzat a Catalunya, es va observar una taxa d'obesitat del 8% en homes i 4% en dones i de sobrepès del 53% en homes i 19% en dones. També es constata que el 31% de metges havien realitzat menys de 90 minuts d'activitat física en les últimes 2 setmanes.

Per això ens preguntem si en el nostre dia a dia és possible tenir una bona dieta i realitzar activitat esportiva, avaluant una sèrie de mites sobre nutrició que ens han fet creure.

No es tracta de fer un dieta concreta (actualment podem trobar moltíssims llibres referents al tema), ja que això implica unes restriccions, comptar calories i estrès. Menjar ha de ser un plaer, no una obligació, ni prohibicions.

Tampoc es tracta de fer una dieta equilibrada, definida com una relació de nutrients aproximada de 50% hidrats de carboni, 30% de greixos i 20% de proteïnes. Es pot tenir aquests percentatges amb menús diaris totalment diferents i no ser igual de saludables. A més és molt complicat fer un recompte del tant per cent dels nutrients que contenen cadascun dels aliments que prenem.

No cal menjar aliments "bons", com defineix la nutrició, aliments que contenen vitamines, ferro, omega 3 .... O que no contenen conservants, colorants, greixos saturats ... perquè pot portar a enganys i a recomanar-nos per exemple algun producte com unes galetes, amb cereals i vitamines, però que contenen un 25% de sucre.

Una altra idea preconcebuda, és que hem de seguir la piràmide alimentària. A Espanya hem utilitzat la piràmide de la SENC (Societat Espanyola de Nutrició Comunitària) del 2004. En ella es recull de manera visual i resumit les eleccions que hem de fer si volem tenir una dieta correcta. A la base, on hi ha els elements més importants, tenim una selecció de cereals i derivats difícils de justificar, i més amunt vegetals i fruites. A més, és l'única piràmide en la qual també apareixen les begudes fermentades. El 2015 s'ha presentat una nova piràmide, amb certes millores, com la introducció dels cereals integrals i equiparació amb les fruites i verdures. També s'ha disminuït el consum de lactis. Tot i que encara persisteixen alguns errors, com seguir mantenint les begudes fermentades i la presència de pastisseria industrial, que hauria d'estar fora de qualsevol menú saludable. Actualment s'aconsella seguir les recomanacions del "plat per menjar saludable" d'Harvard, on la meitat seria de gran varietat de vegetals i fruites i l'altra meitat de cereals integrals i proteïnes de qualitat.

I finalment, trencar el mite que s'ha de menjar 5 vegades al dia, una mica complex de realitzar com a cirurgians. Això s'ha aconsellat per no fer pics de glicèmia i insulina amb les ingestes, però s'ha vist que amb 2-3 àpats al dia, si mengem bé, no es produeixen aquests pics, i les hores de dejuni serveixen per utilitzar totes les vies de mobilització de greix. Fins i tot s'ha demostrat, que amb 2 àpats al dia es controlen millor pacients amb diabetis tipus II.


Pel que fa a l'activitat física, està demostrat que una mica d'exercici és millor que res, i que hi ha una relació directa entre l'augment d'activitat i menor mort per malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. S'aconsella una activitat de 150 minuts setmanals, tot i que el simple fet d'anar caminant o en bicicleta a la feina ja té una gran repercussió en la nostra salut. Per això, tots els països han desenvolupat les seves guies d'activitat física recomanada.

Com a conclusions podem dir que és possible millorar la nostra salut i qualitat de vida menjant més aliments i menys productes, comprant més en mercats i menys en supermercats i comprant producte de proximitat i temporada. Hem de basar la nostra dieta en verdures, fruites, hortalisses, fruita seca, oli d'oliva, proteïna de qualitat (llegums, ous, peix, carn no processada), i una mica de cereals integrals i tubercles. I fer uns 30 minuts d'activitat física diària.

Podeu consultar més ponències del congrès de la SECOT en aquest enllaç