Cost i resultat de la fractura de maluc osteoporòtica a Espanya

L'osteoporosi és un trastorn esquelètic crònic que produeix un augment de la fragilitat òssia i risc de fractures. Amb l'envelliment de la població, una proporció cada vegada més elevada d'aquesta població és vulnerable a les fractures ocasionades per traumatismes de baix impacte amb conseqüències significatives sobre la salut, la qualitat de vida relacionada amb la salut i la càrrega social.

A Espanya es produeixen aproximadament 36.000 fractures de maluc a l'any en pacients amb edat > 65 anys (90,5% del total de les fractures de maluc). Fins a la data s'han dut a terme pocs estudis sobre el cost i la càrrega social i econòmica d'aquestes fractures.

Entre març del 2011 i juny de 2012, es va realitzar un estudi prospectiu, observacional, multicèntric i nacional de 12 mesos de durada on es van incloure pacients de més de 65 anys que van ingressar per una primera fractura de maluc osteoporòtica. Es van incloure 487 pacients de 28 hospitals diferents de 6 comunitats autònomes. El 77% van ser dones i el 23% homes. L'edat mitjana va ser de 83,2 anys. L'objectiu principal de l'estudi era l'ús de recursos sanitaris (URS) i els costos associats durant els primers 12 mesos. Els objectius secundaris van ser descriure les característiques demogràfiques i clíniques dels pacients.

En el moment basal, únicament havien rebut tractament osteoporòtic un 15,6% de pacients, tot i que un 37,2% havia presentat alguna fractura prèvia de no-maluc, i més d'un terç de pacient estaven prenent medicació o presentaven altres factors que augmenta el risc de fractures. La majoria de fractures es van produir en interiors, al matí i a la tardor o estiu. La majoria de pacients (80,3%) vivien sols o en domicili acompanyats de la seva parella o familiars.

El 95,7% de dones i el 92,9% d'homes van precisar d'intervenció quirúrgica.

L'estada mitjana hospitalària va ser de 11,8 ± 7,9 dies, i hi ha una diferència important entre comunitats, amb una estada mitjana de 7,9 dies a Andalusia, davant d'uns 16 dies a Madrid i Galícia (on els pacients inclosos pertanyien a major proporció a hospitals grans, de més de 500 llits).

A l'alta hospitalària, només un 43,1% van tornar al seu lloc de residència. A Madrid, Catalunya i País Basc un elevat nombre de pacients (aproximadament un 36,5%) van ser derivats a centres sociosanitaris o de rehabilitació, mentre que a Andalusia i Galícia van ser a domicili de familiars (32%) i molt pocs a aquests centres de recuperació (3,6%).

Els resultats de la qualitat de vida relacionada amb la salut i els canvis en l'autonomia dels pacients van mostrar una reducció significativa durant l'hospitalització i fins als 12 mesos després.

L'ús de recursos sanitaris va ser elevat, tant durant la primera hospitalització com en el seguiment de 12 mesos. Es va produir un gran nombre de cures ambulatoris, ajudes per caminar i assistència domiciliària formal i informal.

El cost total mitjà durant el primer any va ser de 9.690 € per a dones i 9.019 € per a homes. El principal cost determinant va ser la primera hospitalització, seguit per les atencions ambulatòries i l'assistència domiciliària.

Durant el seguiment, va morir el 15,8% dels pacients, el 53% d'ells en els 3 primers mesos. La mortalitat va ser significativament més gran en homes que en dones.

En conclusió, les fractures de maluc osteoporòtiques produeixen un alt cost social, econòmic i estan associades a una elevada morbi-mortalitat. El millor tractament és sens dubte la prevenció, encara que com hem vist està infrautilitzat. Creiem molt important la creació d'unitats multidisciplinari d'Ortogeriatria, per tenir uns protocols estandarditzats de tractament, aconseguir una cirurgia precoç i millors resultats. L'abordatge a nivell nacional d'aquest problema sanitari i el consens d'unes pautes comunes podria suposar grans beneficis.