La fractura de maluc, l’epidèmia silent
La fractura de fèmur proximal es en l’actualitat un problema de salut en tots els sistemes sanitaris.
Estudis epidemiològics ens han permès apreciar que existeix una periodicitat estacional en la fractura de maluc i amb una incidència que en general s’accentua en els mesos d’hivern.
L’edat mitjana dels pacients que les pateixen és superior als 80 anys. Després de la intervenció el 50% dels pacients necessiten d’ajudes per caminar i la taxa de mortalitat se situa entre el 15% i 30% en el primer any després de la fractura.
L’envelliment de la població ha convertit a la fractura de maluc en un problema sanitari, social i econòmic de primer ordre, que no deixarà d’agreujar-se en les properes dècades. Per aquest motiu ha adquirit la denominació d’epidèmia, ja que afecta a un nombre de persones superior a l’esperat.
Al nostre Hospital el nombre de casos han augmentat en un 25% en els darrers 4 anys. S’ha passat de 200 intervencions de fractura de fèmur, a l’any 2013, a gairebé les 250 durant el passat 2017.
L’osteoporosi post menopàusica i la relacionada amb l’envelliment són les dues formes més comunes d’aquesta patologia, es tracta d’una condició esquelètica que es caracteritza per una disminució de la densitat mineral òssia (massa/volum), que condueix a una disminució de la resistència mecànica de l’os. Els pacients afectats per aquesta patologia tenen una major tendència a la fractura.
Les fractures de maluc s’han convertit en el baròmetre internacional de l’osteoporosi, perquè estan molt relacionades amb aquesta disminució de la densitat mineral òssia, tenen un elevat cost de reparació i provoquen una major dependència en comparació amb altres factures osteopòriques com la de canell.
La disminució de la densitat òssia del fèmur i l’augment de les caigudes relacionades amb l’edat, tant en homes com en dones, són els factors que provoquen el 90% d’aquestes fractures de maluc.
L’edat dels pacients i la presència d’altres malalties -com la diabetis, malalties pulmonars o altres patologies afegides- s’agreugen amb la manca de mobilitat que ocasiona el traumatisme. Aquest fet comporta una mortalitat molt elevada: al voltant d’un 8% dels pacients moren en el primer mes i pot arribar a un 30% en el primer any.
Recuperació intensiva mitjançant el programa Fast-Track
Per disminuir al màxim totes aquestes problemàtiques, des de la Unitat de Traumatologia Geriàtrica de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa s’han establert noves guies i protocols terapèutics que permeten fer un tractament multidisciplinari integrat, on intervenen professionals d’infermeria, anestèsia, traumatologia i rehabilitació. Tot plegat permet millorar el procés assistencial en el control del dolor, disminuir el temps de demora abans de l’operació, rebaixar el temps per accedir a la rehabilitació així com minvar la mortalitat i les complicacions.
Seguint programes com el Fast-Track -de recuperació Intensiva- es pretén minimitzar l'impacte que la cirurgia pot tenir en el pacient. Aquest programa se centra en la informació facilitada al pacient i a la família sobre el procés, un correcte control del dolor i en una mobilització precoç.
El futur es presenta incert, ja que malgrat tots els esforços que s’estan destinant a aquesta causa, alguns estudis suggereixen que l’epidèmia anirà en augment a causa de l’increment de la població major de 65 anys, l’edat mitjana dels pacients així com la mortalitat associada a l’edat.