El darrer número del Butlletí de la societat Catalana de Neurologia publicava en la secció La controvèrsia dues respostes a la pregunta: On comença la malaltia de Parkinson al cervell o al budell?. El Dr. Pau pastor, cap clínic del servei de Neurologia de l'HUMT exposava les evidències que recolzen la resposta "Del budell al cervell", en contraposició la Dra. Dolores Vilas, metge adjunta del servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, exposava els resultats publicats que recolzaven el camí oposat "Del cervell al budell."



En aquest article sobre controvèrsia el Dr. Pastor suggereix que la solució a la qüestió plantejada és crucial per elucidar les causes de la malaltia així com per desenvolupar noves teràpies curatives. El motiu d'aquesta controvèrsia es quela malaltia de Parkinson no només afecta el sistema nerviós central (SNC) sinó també el sistema nerviós autònom perifèric (SNA). El SNA regula l'homeòstasi i és una ruta de comunicació habitual entre el SNC i altres teixits del cos humà. Per tant la Malaltia de Parkinson no és només una malaltia cerebral, per això presenta diversos estudis realitzats en la línia de "body-to-brain", que es basen en el fet pel que el anàlisi de biòpsies intestinals i d'altres plexes viscerals ha demostrat una presència variable, però freqüent, d'agregats d'alfa-sinucleïna anys abans de desenvolupar la malaltia de Parkinson. Per una altre banda, sabent que el Parkinson comença al cervell probablement al nucli dorsal del vagus, s'ha evidenciat que els individus que s'han operat amb una vagotomia troncal presenten freqüentment malaltia de Parkinson, suggerint que d'alguna manera, la vagotomia tall la entrada de d'alfa-sinucleïna des de el plexe nerviós del estomac al cervell.



El Dr. Pastor conclou dient que encara calen més estudis multicèntrics que incloguin pacients amb malaltia primerenca o prodròmica, especialment subjectes que presenten trastorn de conducta de la fase REM del son (TCSR ). Així doncs també creu necessari que aquests estudis també haurien incorporar més informació i altres probes.



En el cas de la Dra. Vilas, defensa la postura que la Malaltia de Parkinson es genera en el cervell i que el diagnòstic de la MP es basa en criteris clínics, centrats en els clàssics símptomes motors, com ara la bradicinèsia, el tremolor i la rigidesa. La presència de símptomes no motors és molt freqüent al llarg de la malaltia, i alguns poden ser símptomes premotors, com el restrenyiment, la hipòsmia o TCSR.



Per reforçar la seva resposta se centra en dos estudis han demostrat que hi ha propagació de sinucleïna en sentit rostrocaudal: des del SNC a l'intestí d'Arotcarena et at.15, a l'article publicat a Brain, i el de Horsager et al.16.



La Dra. Vilas conclou la seva resposta dient que la hipòtesi fisiopatològica sobre la difusió de la sinucleinopatia a la Malaltia de Parkinson és encara una qüestió no aclarida. Encara que la hipòtesi de propagació caudorostral semblava la més plausible.