La setmana passada es va celebrar, de forma telemàtica, la 24ª edició de la reunió anual de l’Associació Espanyola de Gastroenterologia, en la qual hi van intervenir la Dra. Maria Esteve, cap del servei de l’Aparell Digestiu de l’HUMT, el Dr. Fernando Fernández Bañares, cap clínic del servei i els adjunts al mateix, el Dr. Albert Martin i la Dra. Yamile Zabana.

A més, van obtenir dos dels tres premis de les comunicacions: la millor comunicació oral en ciències bàsiques i la millor comunicació en pòster. Pel que fa al pòster, es tracta d’una comunicació liderada per la Dra. Zabana a nivell estatal. Contempla gairebé 500 pacients de tot l’Estat amb malaltia inflamatòria intestinal (MII) i COVID-19 que han estat inclosos i seguits de forma prospectiva durant la primera onada de la pandèmia.

Mitjançant la comunicació en qüestió es demostra que les taxes d'hospitalització, UCI, mort i COVID-19 greu no són més importants que a la població general, ni tants sols en els pacients amb MII i immunosupressió farmacològica -un grup de pacients especialment proclius a infeccions greus, sobretot virals i oportunistes.
En el cas de la comunicació oral, presentada per la Dra. Yamile Zabana, tracta sobre l’estudi del genoma en la colitis microscòpica. És un estudi internacional dirigit per Mauro D'Amato -professor d'investigació Ikerbasque i cap del laboratori de genètica gastrointestinal de CIC bioGUNE- i del que el servei d’Aparell Digestiu lidera l’estudi a Espanya.

La colitis microscòpica (CM) és una afecció relativament freqüent caracteritzada per una diarrea crònica que afecta fins al 0,5% dels adults majors, principalment les dones. Es reconeixen dues formes principals de CM, la col·làgena i la limfocítica, les quals es manifesten amb símptomes idèntics i poden tenir en part una etiologia compartida. L’estudi en qüestió posa de manifest importants troballes genètiques que suggereixen que els dos tipus de colitis són diferents entitats des d’un punt de vista genètic i que es poden distingir mitjançant els gens del Sistema Major d’Histocompatibilitat (HLA).

En aquest sentit, els investigadors van examinar els canvis comuns de l’ADN en tot el genoma de gairebé 2.000 pacients amb MC i 13.000 persones sanes d’Europa i els EUA i van detectar un major risc de malaltia en persones que tenien certes variants de HLA, exclusivament en colitis col·làgena i no en la limfocítica. Van concloure que ambdues són afeccions diferents possiblement causades per diversos mecanismes patogenètics.