Entre el 30 de gener i l’1 de febrer, l’auditori del Palau de Congressos de Girona va acollir la celebració de la XXXIV edició del Congrés de la Societat Catalana de Digestologia, en el qual hi van prendre part més de 400 assistents. Un any més, el Servei de l’Aparell Digestiu de l’HUMT també hi va participar i va aconseguir que l’estudi “Caracterització de les subpoblacions de limfòcits de la mucosa duodenal en celiaquia Marsh 1 seronegativa” obtingués el premi al millor pòster. El Dr. Albert Martín i la Dra. Maria Esteve, ambdós adjunts al servei de l’Aparell Digestiu, són els investigadors principals.

Des del mateix servei també es van presentar tres comunicacions més -en aquest mateix format- sota els títols de “Caracterització de la histopatologia i subpoblacions limfocitàries de la mucosa duodenal en individus sans” (IPs Dr. Albert Martín i Dra. Maria Esteve), “Drenatge de la vesícula biliar guiat per ecoendoscòpia en patologia biliar benigna; més enllà de la colecistitis” (primer autor Dr. Joan Riera, IP Dra. Carme Loras) i “Un estudi de base poblacional utilitzant el codi diagnòstic de malaltia celíaca K90.0 de la CIM-10-MC permet identificar des d'atenció primària la diferència entre la prevalença real i la clínicament diagnosticada” (Primer autor Dr. Ivan Villar, IP Dra. Maria Esteve). El primer autor d’aquest darrer és un metge de família aliè a l’entitat, la tesi doctoral del qual està dirigida per la Dra. Maria Esteve.

A més, en el marc del congrés, la Dra. Sònia Fernàndez, adjunta al servei de l’Aparell Digestiu de l’HUMT, va moderar el 10è Taller Videofòrum d’Endoscòpia i la Dra. Carme Loras, cap del servei de l’Aparell Digestiu va ser l’encarregada de moderar la sessió de comunicacions I. Per la seva banda, la Dra. Maria Esteve va participar en 10è Curs d’Investigació Bàsica i Translacional en digestologia. La ponència, emmarcada en el “Diàleg de Recerca bàsica-clínica: Què Aporten les Òmiques a la Investigació de les Malalties Digestives?”, va ser pronunciada per la Dra. Carolina Serena de Hospital Universitari Joan XXIII i l’Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili i la discussió clínica també va anar a càrrec de la Dra. Maria Esteve. Ella també es va encarregar de la ponència relativa a les novetats en el Pla Estratègic de la Malaltia Inflamatòria Intestinal.

L’estudi distingit amb el premi al millor pòster
El treball reconegut tracta sobre la celiaquia Marsh 1 seronegativa, una forma d'enteropatia celíaca mínima que no es detecta mitjançant les proves habituals d’anticossos en sang, fet que en dificulta el diagnòstic.

Per què és important aquest estudi? Diagnosticar aquesta forma de celiaquia és complicat perquè les persones afectades poden tenir símptomes digestius inespecífics i alteracions molt lleus a la biòpsia de l’intestí. Com que les proves de serologia celíaca són negatives, sovint aquests pacients no són diagnosticats correctament.

Com s’ha fet? Els investigadors van analitzar diferents subpoblacions de limfòcits (un tipus de cèl·lules del sistema immunitari) a la mucosa de l’intestí prim en quatre grups de persones:
1. Celíacs Marsh 1 seronegatius (amb resposta positiva a la dieta sense gluten).
2. Celíacs Marsh 1 seropositius (amb anticossos detectables).
3. Pacients amb Marsh 1 degut a Helicobacter pylori.
4. Persones sanes sense alteracions.
Van estudiar en particular dos tipus de limfòcits: TCRγδ+ i CD3- mitjançant una tècnica anomenada citometria de flux.

Quines són les troballes principals?
• Els pacients amb celiaquia, tant seropositius com seronegatius, tenien un perfil específic de limfòcits, anomenat "patró celíac".
• Aquest patró no es trobava en pacients amb alteracions per Helicobacter pylori ni en persones sanes.
• Els nivells d’un tipus de limfòcit (TCRγδ+) eren més elevats en els celíacs seropositius que en els seronegatius, però en tots dos grups es mantenien estables fins i tot després de seguir la dieta sense gluten.

Conclusions: Aquesta investigació demostra que l’anàlisi dels limfòcits intestinals pot ser una eina útil per diagnosticar la celiaquia en persones amb serologia negativa. Els autors recomanen incorporar aquesta tècnica a les guies clíniques per millorar la detecció d’aquests casos.

Què vol dir això per als pacients? Les persones amb símptomes compatibles amb la celiaquia però amb proves de sang negatives podrien beneficiar-se d’una anàlisi més detallada dels limfòcits intestinals per confirmar el diagnòstic i iniciar una dieta sense gluten si és necessari.

Link a l’abstract de l’estudi: https://postersdigitals.academia.cat/posterDetall.php?idDiapo=6700