Presentació

Aquest any 2021 hauríem d’haver celebrat el 27è Premi d’infermeria en comptes del 26è, com ho estem celebrant avui. Això ha estat a causa d’un esdeveniment històric mundial sense precedents en aquest segle XXI. Una situació que ha aturat a tota la humanitat, i amb unes conseqüències devastadores en el present i que en el futur condicionarà, de ben segur, tot el nostre model de vida.

Ha estat un any molt dur. Ens hem enfrontat a una situació totalment imprevista i desconeguda, amb un alt patiment emocional i, en moltes ocasions, amb sentiments de pors i d’impotència. Hi hem fet front com hem pogut i hem anat aprenent al llarg d’aquest període de temps. Tot i les dificultats que s’han viscut, hem d’estar molt contents per poder compartir aquest dia tots nosaltres.

No puc deixar de reconèixer el compromís que heu mostrat amb la població i amb la professió, la ràpida capacitat d’adaptació que heu tingut tots i totes les professionals de la organització, sanitaris i no sanitaris, davant d’un entorn canviant i d’incertesa mantingut durant un llarg període.

La vostra professionalitat i l’esperit de lluita que es va estendre des de l’inici entre tota l’organització, va ser un gest gairebé instintiu de col·laboració i cohesió entre tots els equips, que de ben segur ha alleugerit el pes d’aquesta càrrega i ens ha ajudat a suportar i gestionar aquesta pandèmia.

Tot i aquestes adversitats, els professionals hem estat fent el que sabem fer dins de les nostres disciplines professionals, en aquest cas la Infermeria hem estat “cuidant les persones“. Les nostres actuacions no han estat diferents a les que fem en altres moments, les nostres actuacions han continuat dins del nostre marc conceptual, amb una visió holística de la persona i el seu entorn. Hem donat el suport al pacient i la seva família, hem portat a terme els diferents rols que contempla la nostra professió: el rol de la col·laboració per treballar de manera transversal amb els equips multidisciplinaris; el rol docent formant al personal que s’ha hagut d’incorporar i als auxilis sanitaris com a futures Infermeres; el rol de gestió liderant els canvis organitzatius per transformar els diferents espais i models d’atenció dins de l’organització i el rol autònom liderant la campanya de vacunació, entre molts d’altres.

Malauradament ha calgut que arribés una pandèmia perquè en el sistema sanitari s’hagi evidenciat la rellevància de la Infermera. Probablement, si fem una mirada enrere i viatgem al passat en el temps, podem afirmar, un cop més, que les infermeres hem tornat a canviar la història.

Miguel Angel Molina Linares
Director Assistencial d’Infermeria de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa