Sóc cuidador familiar, quines ajudes tinc disponibles?

L’aparició de la malaltia pot provocar un gran impacte en l’entorn familiar.

El primer gran repte és l’afrontament del diagnòstic que comporta un procés d’acceptació de la nova realitat i d’adaptació a les noves circumstàncies.

Tanmateix, disposar d’informació clara i adaptada a les necessitats familiars, afavoreix el procés d’afrontament i posteriorment, poder acompanyar al nostre familiar, oferint-li unes cures de major qualitat.

A continuació trobarem un breu recull d’alguns serveis i prestacions orientats a la cura de la persona afectada de deteriorament cognitiu i de suport als familiars cuidadors/es.

Per més informació de totes aquestes ajudes, contacta amb el teu Treballador/a Social.


Serveis i recursos adreçats a la persona afectada

  • Serveis d’atenció a domicili (tele-assistència, servei d’atenció personal, servei càtering)
  • Estimulació cognitiva (hospital de dia/ centre de dia/ associacions)
  • Centres residencials (sociosanitaris/ estades descans).
  • Noves tecnologies i seguretat a la llar

Serveis i recursos adreçats als familiars cuidadors
  • Grups ajuda mútua o de suport
  • Grups socioeducatius
  • Psicoteràpia individual
  • Atenció telefònica per cuidadors/es
  • Vacances terapèutiques compartides amb d’altres famílies
  • Associacions familiars d’afectats
  • Lectures especialitzades per a cuidadors

Adreces d’interès d’entitats de la nostra zona:
Què és la sobrecàrrega del cuidador i com prevenir-la?
  • Ser cuidador pot afectar la relació entre el cuidador i la persona a la que cuida. Aquesta afectació pot tenir un impacte sobre la salut física i el benestar psicològic del cuidador. Això es coneix com a sobrecàrrega del cuidador.
  • Les conseqüències de la sobrecàrrega del cuidador són negatives per a la persona que ho pateix i per al seu entorn. Alguns dels símptomes d’alarma són:
    • Ansietat, depressió, irritabilitat, sentiments de culpa, conductes obsessives.
    • Insomni, pèrdua de gana, taquicàrdia, fatiga crònica.
    • Aïllament, abandonament de les activitats agradables i beneficioses per la salut, pèrdua del contacte amb amistats, de la feina, abandonament de les cures.
  • Les estratègies d’afrontament poden ser:
    • Evitar l’aïllament i demanar suport social.
    • Parlar amb els altres membres de la família sobre pensaments, emocions i necessitats.
    • Cuidar d’un mateix, mantenir una rutina diària, un bon descans nocturn, alimentació saludable, realitzar exercici físic i mantenir aficions.
    • Demanar ajuda a amics i familiars.
    • Participar en cursos de formació específics per aquella malaltia.
    • Participar en grups d’ajuda mútua.
    • Conèixer, informar-se i sol·licitar recursos públics o privats disponibles.
En moltes ocasions, pot ser beneficiós el suport psicològic individual.

<< Tornar enrere