Què és l'epilèpsia?

L'epilèpsia és una malaltia crònica del sistema nerviós que causa crisis epilèptiques. No és un trastorn mental i no és contagiosa. Patir una crisi epilèptica no vol dir que es pateixi epilèpsia.

Què és una crisi epilèptica?
Les crisis epilèptiques es produeixen quan diversos grups de neurones produeixen descàrregues elèctriques anormals.

Tenir una crisi epilèptica és una cosa relativament freqüent. Es calcula que al voltant del 10% de la població pot tenir una crisi al llarg de la seva vida, però només el 3% desenvolupa epilèpsia. Són més freqüents en nens, adolescents i grans.

Què causa una crisi epilèptica?
Les crisis epilèptiques poden ser provocades per un procés agut que pot ser sistèmic (una alteració metabòlica, una hipoglucèmia o el consum de tòxics o medicaments), neurològic (com un trauma cranial, una infecció del sistema nerviós central o un ictus) o genètic.

Les crisis no provocades són aquelles en què no hi ha una causa directa que l'ha causada. Es calcula que a 6 de cada 10 crisis es desconeix la causa que la provoca.

Tipus de crisi epilèptica
Hi ha dos tipus de crisis epilèptiques: generalitzades i focals.

  • Les focals (o parcials): s'inicien en un grup de neurones d'una part específica del cervell, per la qual cosa només afecten una petita part d'aquest òrgan.
  • Les generalitzades: s'inicien en una xarxa de neurones disseminades pel cervell. En aquesta classificació hi ha molts subtipus:
    • Crisi d'absència: provoca una pèrdua sobtada del coneixement durant 10/20 segons.
    • Crisi atònica: provoca una pèrdua sobtada de la força muscular durant uns 15 segons.
    • Crisi clònica: provoca espasmes als músculs que poden durar fins a 1 minut.
    • Crisi mioclònia: provoca breus i brusques sacsejades durant uns segons.
    • Crisi tònica: provoca que els músculs es contraguin i es posin rígids durant uns 10/20 segons.
    • Crisi tònic-clònica: consta de dues fases, una primera tònica per passar a una segona clònica. Poden arribar a durar entre 1 i 3 minuts.

Com es diagnostica l'epilèpsia
El diagnòstic de l'epilèpsia pot ser complicat. El realitza el neuròleg i per això necessita valorar tots els detalls sobre com s'ha produït la primera crisi. L'historial clínic, els antecedents familiars, una exploració general: física i neurològica i una anàlisi de sang ajudaran a l’especialista amb el diagnòstic.

De vegades, també poden demanar proves addicionals com l'electroencefalograma (EEG), la Tomografia Computeritzada (TC) o la Ressonància Magnètica (RM).

Què fer davant una crisi epilèptica

Després de la crisi epilèptica

Després de patir una crisi epilèptica és important recopilar tota la informació possible per oferir al neuròleg tota la informació, tan detallada com sigui possible. Això us ajudarà a avaluar el vostre estat, concretar el diagnòstic i pautar-vos el tractament més adequat.
Cal anotar informació sobre: ​​l'hora a què es va produir la crisi, què estava fent la persona afectada, si va passar alguna cosa que pogués provocar la crisi o si va ser sense avís previ, si va tenir algun símptoma abans que comencés, què li va passar durant la crisi, com es va desenvolupar, quant va durar i com va reaccionar la persona després de la crisi.

Mesures generals
Després de la primera crisi epilèptica i fins a tenir una consulta amb el neuròleg, s'aconsellen seguir les mesures generals següents:
  • Evitar els factors desencadenants si es coneixen.
  • Aprendre a actuar abans una altra possible crisi (tant la persona afectada com els seus familiars i/o cuidadors més propers).
  • Anotar els detalls de la següent crisi si passés.
  • Seguir les recomanacions del servei d'Urgències fins a tenir la consulta amb el neuròleg.
  • Per a més informació seriosa i rigorosa sobre epilèpsia, visiteu: ww.vivirconepilepsia.es