L’estudi de l’epigenètica contribueix a comprendre millor el risc de patir un ictus

El grup de farmacogenòmica i genètica neurovascular de la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa (FDRMT) ha confirmat que l’estudi en profunditat de l’epigenètica podria ajudar a entendre millor els riscos específics associats a patir un ictus, és a dir, a comprendre més exhaustivament els factors estretament vinculats a aquesta malaltia.

Sota el títol “DNA Methylation and Ischiemic Stroke Risk: An Epigenome-Wide Association Study”, el treball en qüestió -liderat per Natàlia Cullell, biòloga de la FDRMT- ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista internacional Thrombosis&Haemostasis. En l’estudi també hi ha intervingut el Dr. Jerzy Krupinski, cap del servei de Neurologia de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) i Israel Fernández-Cadenas, biòleg del grup de farmacogenòmica i genètica neurovascular de la FDRMT.

L’epigenètica estudia els canvis que poden afectar la funció dels gens -en molts cassos hereditaris- i que no es poden atribuir a les alteracions de la seqüencia de l’ADN. En aquest sentit, el treball evidencia que els factors d’aquesta naturalesa (que no alteren la cadena de l’ADN però que hi afegeixen una modificació) podrien explicar -en bona part- algunes de les causes vinculades al desencadenament dels ictus.

Abans de la publicació de l’esmentat estudi aquesta associació no s’havia pogut analitzar amb tanta profunditat i això ha permès identificar un nombre major de modificacions així com la causalitat derivada del fet de donar-se les modificacions en primera instància i a continuació patir l’ictus isquèmic. Les associacions més significatives es produeixen en dos gens destacats -ZFHX3 i MAP3K1- que participen a la via de l’estrès oxidatiu.

Els resultats del treball -el qual ha comptat amb el finançament de el Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), la Marató de TV3 i la pròpia FDRMT- poden esdevenir de gran utilitat per predir específicament l’ocurrència d’ictus i tanmateix podrien avaluar-se com objectius terapèutics. En aquest sentit, des del grup de farmacogenòmica i genètica neurovascular de la FDRMT s’està duent a terme un estudi en profunditat amb la Manchester Metropolitan University del gen ZFHX3 amb el propòsit de plantejar -en un futur- el gen com a possible diana terapèutica.