El 20 de novembre de 1959 l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovava, en la 841ª sessió plenària i de forma unànime pels 78 estats membres, la Declaració Universal dels Drets de l'Infant; la qual està composta de 10 articles. Determinava, sense implicar cap responsabilitat jurídica per als estats que l’havien ratificat, que els nens, per la seva condició de menors i la seva falta de maduresa física i mental, necessiten una protecció especial davant de possibles abusos.
Per aquest motiu des de l’Àrea de Pediatria ens volem fer ressò d’aquests 10 articles, que us resumim a continuació:
- Article 1º: El dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió, idioma, nacionalitat, sexe, opinió política ...
L'infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o d'una altra mena, origen nacional, origen social, posició econòmica, naixement o altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.
- Article 2º: El dret a tenir una protecció especial per al desenvolupament físic, mental i social.
L'infant gaudirà d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis, dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, perquè pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment en forma saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què s'atendrà serà l'interès superior de l'infant.
- Article 3º: El dret a un nom i una nacionalitat des del seu naixement.
El nen té dret des del seu naixement a un nom i una nacionalitat.
- Article 4t: El dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequada.
El nen ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut; amb això s'haurà de proporcionar, tant a ell com a la mare, cures especials, fins i tot atenció prenatal i postnatal. El nen tindrà dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
- Article 5è: El dret a una educació i un tractament especial per a aquells nens que pateixen alguna discapacitat mental o física.
El nen físicament o mentalment impedit o que pateixi algun impediment social ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que reclama la seva particular.
- Article 6è: El dret a la comprensió i a l'amor dels pares i de la societat.
El nen, per al ple desenvolupament de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, no haurà de separar-se a l'infant de curta edat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran l'obligació de cuidar especialment als infants sense família o que estiguin mancats de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.
Article 7è: El dret a gaudir d’activitats recreatives i una educació gratuïta.
L'infant té dret a rebre educació, que ha de ser gratuïta i obligatòria almenys en les etapes elementals. Se’l donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social i arribar a ser un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer terme, als seus pares. L'infant gaudirà plenament de jocs i recreacions, els quals han d'estar orientats a les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.
- Article 8è: El dret a trobar-se entre els primers a rebre ajuda en qualsevol circumstància.
El nen ha de ser, en totes les circumstàncies, entre els primers que rebin protecció i socors.
- Article 9è: El dret a la protecció contra qualsevol forma d'abandonament, crueltat i explotació.
El nen ha de ser protegit contra tota forma d'abandonament, crueltat i explotació. No serà objecte de cap tipus de tracte. No s'ha de permetre a l'infant que treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que pugui perjudicar la seva salut o educació o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral.
- Article 10: El dret a ser criat amb un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles i germanor universal.
El nen ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa, o de qualsevol altre tipus. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves energies i aptituds a el servei dels seus semblants.
Posteriorment, el 1989, es va aprovar per part de l'Assemblea general de les Nacions Unides la Convenció Internacional sobre els Drets de l'Infant que conté 54 articles i que té una major implicació jurídica per als governs dels països signants.
