Els nens i la pràctica de l'esport

La pràctica esportiva durant l’edat pediàtrica és un element molt important pel desenvolupament físic i intel·lectual del nen. No existeix una edat recomanable per iniciar un esport, ni tampoc existeixen unes recomanacions sobre tipus d’esport que s’ha de realitzar segons l’edat. Sí existeixen uns esports que tenen un component dinàmic alt i altres que tenen un component de risc vital en cas de síncope:

Recomanacions cardiovasculars

En qualsevol cas s’han de considerar són els següents aspectes o recomanacions:
  • Abans d’iniciar un esport federat és recomanable realitzar una avaluació bàsica per part del pediatre de capçalera que tingui en compte els antecedents familiars de: cardiopaties congènites, casos de morts sobtades precoces, miocardiopaties, arítmies i/o trastorns aritmogènics i síndrome de Marfan. Si hi ha antecedents en qualsevol d’aquestes patologies caldria una avaluació per part d’especialista (cardiòleg pediàtric) abans de començar la pràctica esportiva.
  • Si a l’exploració física per part del pediatre de capçalera es troben: estigmes de síndrome de Marfan, hipertensió arterial o la troballa d’un buf cardíac, s’hauria de demanar un estudi al cardiòleg pediàtric abans de començar una pràctica esportiva.
  • L’avaluació inicial del nen esportista s’hauria de completar amb la realització d’un electrocardiograma. I si es troben arítmies i/o altres trastorns amb l’electrocardiograma, o senyals dubtosos, s’hauria de derivar a l’especialista (cardiòleg pediàtric).

Recomanacions nutricionals

  • És necessari promocionar l’esport com a mesura positiva per la salut a tota l’edat pediàtrica.
  • L’alimentació diària d’un nen esportista ha de ser igual que el de la població general.
  • El consum d’energia i líquids durant la pràctica esportiva depèn del tipus d’esport, de la intensitat amb la que es practiqui i de les condicions físiques (aire lliure, humitat, calor, etc.) en la que es faci l’activitat física.
  • Els aspectes nutricionals fonamentals de la pràctica esportiva son: mantenir la hidratació i assegurar la disponibilitat d’energia per l’organisme mitjançant una aportació adequada d’hidrats de carboni.
  • Respecte a l’alimentació prèvia a la competició és important el temps que passa entre la ingesta dietètica i la pràctica esportiva, i que ha de ser rica en hidrats de carboni d’alliberació lenta.
  • Durant la competició és necessari tenir en compte la durada de la pràctica esportiva, la intensitat i el lloc on es realitza (aire lliure o en espais coberts). L’aigua és la beguda fonamental per mantenir la hidratació dels nens. Pels adolescents i en algunes condicions molt especials, pot ser recomanable la ingesta de begudes específiques que aportin sodi i hidrats de carboni a la seva composició.
  • S’ha de remarcar la importància de l’alimentació després de la competició per preservar un bon rendiment esportiu mitjançant una adequada reposició nutricional.
  • El suplements, tant nutricionals com d’altre tipus, no estan recomanats a l’edat pediàtrica.
  • La necessitat d’incorporar altres micronutrients (ferro, vitamines, etc...) ha de ser valorada pels professionals de la salut en el context del desenvolupament normal del nen, no tant per la pràctica esportiva.
  • Qualsevol tipus d’intervenció nutricional en el nen o la nena que practica esport ha de ser controlada pel seu pediatre, metge esportiu i/o nutricionista.