Inducció al part

En alguns casos, cal per indicacions maternes o fetals induir al part.

A continuació t'expliquem què és la inducció al part, quan es recomana fer-la, inconvenients i les diferents tècniques que s'apliquen.

Què és la inducció al part?
Durant l'embaràs el teu nadó està envoltat per una membrana que conté líquid amniòtic al seu interior. Aquest líquid protegeix el fetus mentre es desenvolupa dins l'úter.

Per tal de preparar-se pel part, el coll de l'úter s'estova i s'escurça. Durant el part el coll es dilata i l'úter es contrau per explulsar el fetus.

Abans o durant el part la membrana que envolta el fetus es trenca i el líquid surt a través de la vagina.
Aquest líquid no fa cap olor i normalment és blanquinós.

En la majoria d'embarassos el part comença de manera natural entre les 37 i 42 setmanes.

La inducció al part és el procés que consisitexi en iniciar aquest de forma artificial.

Quan es recomana la inducció al part?
Si tu i el teu nadó esteu saludables la inducció al part s'ofereix si:

• L'embaràs arriba a les 42 setmanes.
• Les aigües es trenquen, i després d'un temps prudencial no s'ha posat de part.
• Quan el seu metge consideri adient finalitzar la gestació, perquè apareix alguna patologia materna o fetal.

Inconvenients de la inducció al part
La inducció al part pot ésser que no funcioni de seguida. Moltes vegades el procés d'inducció es pot allargar fins i tot dies, per tant el millor que podeun portar a l'hospital és PACIÈNCIA.

Com comencen les contraccions?
L'hormona que el teu cos segrega durant el part s'anomena oxitocina, la qual és la responsable de les contraccions. L'oxitocina es produeix en una glàndula del cervell, que després passa al torrent circulatori. Malgrat els estudis fets sobre el part, encara no es coneix com s'inicia aquest procés.