L'ecografia bidimensional ens proporciona una bona imatge anatòmica del plànol mig sagital. En aquest pla es pot veure: la símfisi del pubis, la uretra, la bufeta, la vagina, el canal anal, el recte i la part més declivi del múscul elevador de l'anus (Figura 1).
Figura 1. El pla de tall bidimensional ha d’incloure: la símfisi del pubis (p), la uretra (u), la bufeta (ve), la vagina (v), el canal anal (CA), el recto (r) i la part més decliu del múscul elevador de l’anus(e).
L’ecografia tridimensional ens afegeix una tercera dimensió que no podem veure amb l’ecografia bidimensional: el pla axial que dibuixa amb claredat el hiat urogenital que conforma el múscul elevador de la anus. Aquest pla només podia ser vist fins ara per RM. Aquesta és la gran aportació de l'ecografia tridimensional a l'estudi del sòl pelvià (Figura 2).
Figura 2. A dalt a l’esquerre es mostra el pla sagital, a dalt a la dreta el pla transvers, a baix a l’esquerra el pla axial i a baix a la dreta la reconstrucció volumètrica del hiatus urogenital.
L'ecografia tridimensional ens ofereix la possibilitat de veure el mateix des d'angles diferents a partir de la navegació per un volum. A partir del pla sagital, transvers i axial se'ns ofereix una reconstrucció volumètrica de la musculatura que forma el sòl pelvià. L'ecografia 4D permet fer captures dels volums de forma dinàmica, és a dir, en fer la maniobra de Valsalva o en contreure la musculatura del sòl pelvià, d'aquesta manera podem navegar per una seqüència de volums fins a trobar el volum de màxim Valsalva o el de màxima contracció.
