Ecografia del prolapse

El prolapse genital femení és una patologia de gran prevalença en la població. Tot i la disparitat de dades publicades, la majoria d'estudis parlen d'una prevalença de prolapse simptomàtic d'entre un 3 - 6%.

Un elevat percentatge de les pacients simptomàtiques requeriran algun tipus de tractament: conservador o quirúrgic; de fet, un 15% de pacients amb prolapse requerirà d'una reparació quirúrgica. Tot i ser una patologia benigna pot arribar a afectar de forma considerable la qualitat de vida de les pacients.

L'exploració física és fonamental en la valoració del prolapse de les estructures pèlviques. L'ecografia del sòl pelvià ha demostrat la seva utilitat en molts aspectes en les disfuncions del sòl pelvià (control de malles, estudi complementari de la pacient incontinent, valoració de la musculatura pèlvica, patologia associada ...).

L'aportació de l'ecografia en l'estudi del prolapse genital és la possibilitat d'identificar aspectes que són difícilment valorables per la simple exploració física i que poden condicionar l'actitud terapèutica.

El prolapse genital femení és el descens d'un o més dels elements anatòmics a través de vagina: compartiment vaginal anterior, compartiment vaginal posterior, úter o cúpula vaginal en les dones amb histerectomia prèvia.

Existeixen diferents classificacions per estudiar el prolapse genital. Clàssicament es feia servir la classificació de Baden-Walker, que és una classificació senzilla i pràctica, establint 4 graus de prolapse, però té l'inconvenient de ser poc reproductible. El 1996 la ICS-IUGA va idear una classificació nova per tal d'augmentar la precisió i reproductibilitat de la graduació: la classificació POP-Q. Aquesta és més complexa de valorar, però permet unificar amb molta precisió tant el grau com el tipus de prolapse: per aquest motiu s'ha convertit en la classificació més estandarditzada en l'actualitat en tota la literatura (1).

El paper de l'ecografia en la valoració del prolapse, no serà el d'aportar-nos una millor classificació, ja que ja disposem d'una excel·lent; l'ecografia ens permetrà veure més enllà de l'exploració física, ens posarà en relleu defectes ocults i ens permetrà entendre els fracassos de la cirurgia. Alhora aprofundirem en la identificació de les lesions de l'elevador, els defectes fascials, i la seva possible aplicabilitat en la decisió final de la tècnica de la cirurgia del prolapse. Aquest últim aspecte encara està en investigació.

  • Control de l'orina residual

    A prop d’un 20% de pacients amb simptomatologia del sòl pelvià presenten disfuncions de buidatge. A més, s’ha demostrat que aquestes disfuncions s’associen a l’edat avançada i al prolapse d’òrgans pelvians, fet que es …Llegir més

  • Prolapse d'estructures pèlviques

    A més d'aportar dades sobre la fisiopatologia del prolapse, com veurem en el següent apartat, l'ecografia en el prolapse permet quantificar de forma molt senzilla. Partint del pla sagital, i amb la símfisi púbica com a …Llegir més

  • Compartiment anterior

    Llegir més

  • Compartiment mig

    L'ecografia permet valorar quan l'úter està prolapsat si es tracta d'un prolapse uterí isolat (Clip 1) o si s’associa a altres prolapses. També pot diferenciar si el prolapse uteró és costa del coll uterí (elongació …Llegir més

  • Compartiment posterior

    En els prolapses de compartiment posterior és en els que més ens pot ajudar l'ecografia perquè ens identifica l'òrgan prolapsat, bé sigui un rectocel (Clip 2), un enterocel o la combinació d'ambdós (Figura 3 i Clip 3). …Llegir més

  • Rehabilitació

    L'ecografia també ha estat utilitzada en rehabilitació del sòl pelvià per, mitjançant la tècnica de biofeedback, aprendre a exercitar de forma més conscient la musculatura pèlvica, augmentant així l'efectivitat de la …Llegir més