Compartiment posterior
En els prolapses de compartiment posterior és en els que més ens pot ajudar l'ecografia perquè ens identifica l'òrgan prolapsat, bé sigui un rectocel (Clip 2), un enterocel o la combinació d'ambdós (Figura 3 i Clip 3).
Figura 3. La imatge mostra un prolapse de compartiment posterior on podem veure amb claredat un rectoenterocel.
El recotecele es comportaria igual que el cistocele, és a dir, quan el rectocele sobrepassa el canal anal hauria més disfunció de buidat o defecació obstructiva perquè el septe rectovaginal està trencat. En canvi, quan el septe rectovaginal està conservat no hi ha defecació obstructiva; el que s'està produint és un descens perineal (3).
En moltes ocasions l'exploració clínica només ens permet identificar un prolapse del compartiment posterior, però no permet discriminar de què es tracta. L'ecografia permet diferenciar amb claredat si el que veiem és un rectocele, si hi ha associat un enterocele, o si del que es tracta és d'un enterocele pur. Diferència important adeterminar, ja que el tractament quirúrgic és diferent davant d'aquestes diferents entitats.
En moltes ocasions l'exploració clínica només ens permet identificar un prolapse del compartiment posterior, però no permet discriminar de què es tracta. L'ecografia permet diferenciar amb claredat si el que veiem és un rectocele, si hi ha associat un enterocele, o si del que es tracta és d'un enterocele pur. Diferència important adeterminar, ja que el tractament quirúrgic és diferent davant d'aquestes diferents entitats.